Soledat

Soledat, que gran companyia fas
omples cors sense descansar
germines aquí i allà
arreles a les ànimes més petites i a les més grans.
Soledat, donem la mà
t'acompanyaré a passejar
deixaré que coneguis mons nous
que visquis les vides dels altres.
Soledat, que grandiosa estàs
en un món ple a vessar

cada dia ets una mica més gran
cada dia coneixes amics als quals acabes de tocar.
Soledat, de vegades, és bo descansar
de vegades, hauries de sortir a caminar
a un bosc, a un núvol, al sol visitar
soledat, gràcies, de tant en tant, falta fas...
Però no cal que cada dia visitis el meu cor
el meu ser, la meva realitat.
No cal...
Àngels Almazán
13/06/2016