no som res..

Et preguntes que ha estat de la vida dels altres mentre no saps contestar cap a on va la teva.
Perdut camines, fixant-te en els mapes aliens que a tu no t'importen...

I perds el temps deixant morir la teva existència, a canvi de la distracció d'un entreteniment tan feble com la flama d`una espelma. Vés amb compte petit, que el vent minúscul d'una fulla de l'arbre més singular del bosc, te força per apagar la teva flama.

I duna forma tan simple com eficaç, la teva existència desapareix d'aquest mon.

Vés amb compte... que tothom creu que és valent fins que ha d afrontar que el no res s`endugui la seva vida.