Ja són més de cent dies....quasi mig any (cançó)

Aquesta veu que ja és plenament meva
sempre se sentirà en aquest cant, bon pastor.
Tu, que a doble cor, prediques codis i valors
ignores que rere ta fal·làcia, injustícia i por
ma crida fila quatre ardents, vermelles flames
vers un estel protegit dins d'un cel ben blavós.

Van ser només vuit minuts de joia
de República, Identitat, Independència
Mes no tot són flors, violes ni glòria

sols la rosa guarda en sa Santa Espina
una bandera negra plena de sègol i espigues.

Ara que ja no és ara sinó molt abans,
on el vell lema de "viurem lliures o morirem"
no quedà sota les cendres del teu rancor,
sàpigues que més enllà d'aquest condol
en les arrels on mai morí l'etern repòs
restà l'herència, el batec d'antics prohoms.

Van ser només vuit minuts... bastons enlaire!
Tolerància, Autodeterminació, Nació
Mes no tot són flors, violes ni glòria
sols la rosa guarda en sa Santa Espina
el Penó de Santa Eulàlia com un udol de dol.

D'esquenes amples és el meu dietari
que d'ingenus pensaments en va ple
tanmateix, trist és el teu pragmàtic joc
que llueix el mot Democràcia a contracor
on el seu sentit perd l'alè en el mur del no
i se'n torna, per dissort, en censura, exili...presó.

Van ser només vuit minuts de llàgrimes somiades
Esperança, Il.lusions, Llibertat d'Expressió
Mes no tot són flors, violes ni glòria
sols la rosa guarda en sa Santa Espina
l'11 de Setembre com un gran llaç groc de germanor.