LA FI DE TOT

L’avió s’enlaira,
tinc por de caure.
El passadís és molt estret,
no s’hi cap ni dret.

La terra s’allunya,
volo sobre el mar.
Vertigen no en tinc,
però, de por no me’n falta.

Em dirigeixo a Canàries,
un bon lloc per visitar.
M’acompanyen els meus pares
i en Jordi, ma germà.

L’alarma crida,
la gent s’esvera,
els seients tremolen,
els nadons ploren.

Ens apropem al fons marí,
que rugeix amb força.
S’acosta el final,
veig la vida passar.

Ma mare crida,
sota el so de la gent.
Per què m’ha tocat a mi,
si em queda molt per fer?

M’endinso en la foscor,
ja no sé què fer,
és inútil continuar,
no serveix de res.

L’endemà s’estén el silenci,
la meva casa és buida.
Si algú es pregunta a on som,
que escolti els ocells, els hi explicaran tot.