ESTIC VIATJANT ( POEMA EN CATALÁN )

Estic Viatjant.
Pujo al Turó,
Baixo el Graó,
Nedo Pel Mar.

M'embadaleixo
Amb el Paisatge
Feréstec i Salvatge
Pel Que Passejo.

M'agafa la Nit,
Tot es Foscor!,
Patexo la Por
De Perdre el Camí.

Passa L'enfoscament'
I de Nou la Llum
Dona Als Meus Ulls
La Visió del Terreny.

I Així, Filleta, Anem,
Un Pas Endevant
I Altre de Cranc,
Que Endarreeix.

Com Que Qué?
Seguir! Caminar!
Empènyer Fins Arribar,
... No Hi Ha Més!

Caminarem!
Quin Remei...,
Aquesta és la Llei
De L'aprenent.

I a On Arribaré?
Ho Saps Tu?
Ho Sap Algu?
Jo Ho Desconec.

Això Si...,
Sempre Fidel
Al Meu Anhel
D'arribar a Desti.

Caminaré!
Cauré,
M'aixecaré
I Lluitaré!

I Si la Vida Ho Vol,
Arribaré!
De Fet...,
Em Sento a Prop!